Crítica: "El orden de las cosas"

Que una cosa estigui "ordenada", no sempre vol dir que estigui bé. De fet, pot semblar ordenada i en realitat ser un desastre.

El curtmetratge "El orden de las cosas", escrit i dirigit pels germans José i César Esteban Alenda, és una producció de 2010 de Solita Films i Flux Film, en la que se'ns presenta el tema de la violència de gènere.

La Julia pateix agressions del seu marit, el qual no fa res més que buscar un cinturó, mentre viu a una banyera que sembla que l'ofegarà. Si bé podem resumir el film en aquesta simple frase, aquest està ple de metàfores complexes de les que podem intuir un significat, però que cada u pot interpretar a la seva manera. Pot haver-hi tantes interpretacions com persones que vegin el curt. Això li dona a aquest curtmetratge un punt únic i captivant, que pot o bé encantar, o bé pot desagradar completament (diguem que a vegades ens agraden les coses simples).

És també molt interessant com la història s'explica i evoluciona a través dels diferents plans, enfocaments, i moviments de la càmera, i com aquests paral·lelen la evolució de la nostra protagonista.

Personalment, aquest curtmetratge m'ha agradat molt, tant en aspecte de contingut i significat, com en l'aspecte tècnic. El joc que ha fet amb les el·lipsis m'ha trasmés directament l'estancament de la seva relació, i com ella està atrapada. Tinc la impressió que aquest curt pot arribar a conscienciar sobre la importància i la gravetat de la violència de gènere i domèstica: com pel simple fet que "sempre s'ha fet així" o "és com vaig créixer" no vol dir que estigui bé. La tradició pot ser una de les pitjors raons per la que les coses no canvien.