Robert Capa

Robert Capa va ser un fotògraf molt important de la guerra (i la postguerra) durant el segle XX. Avuí us explicaré una mica de la seva vida, els seus viatges i les seves obres més importants.

Ernest Andrei Friedmann és el nom real d'aquest autor, juntament amb Gerda Taro. Van crear aquest acrònim tots dos per vendre les seves fotografies, ja que amb els seus noms reals no venien tant: Robert Capa, en canvi, era un famós fotògraf americà, i ells eren els seus representants. D'aquesta manera, van poder vendre les seves fotografies a preus altíssims. Tot i així, aquest fet també porta un dilema: qui va fer quines fotos? com podem saber quines les va fer ella i quines ell? Com que Gerda va morir molt jove, s'associen la majoria de fotos a Ernest, tot i que això no vol dir que ella no hagués fet grans fotos.

Ernest Andrei Friedmann: Ell va criar-se i crèixer a una família jueva a Hongria. A la depressió del 29, la família va pasar per bastants problemes, i va conèixer a Eva Besnyo, que el va iniciar en l'art de la fotografia. Més endavant va anar a París, on va trobar feina de reporter, per fotografiar revoltes i mobilitzacions. Uns anys després, fugint dels nazis, va coneixera Greda, companya de treball i sentimental.

Gerda Taro: Ella va nèixer a una família burgesa i jueva a Polònia. A pesar d'això, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers, i va fugir a París amb una amiga. Allà coneixeria a Andrei, del qual n'aprendria l'art de la fotografia.

OBRES MÉS IMPORTANTS:

Les seves obres més importants són les que formen part del seu repertori d'imatges de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, tot i que Xina també tenen molta importància.

Guerra Civil Espanyola

El soldat caigut- 1936

Mora d'Ebre després de la batalla de l'Ebre- 1938

Els refugiats de Barcelona- 1939

Guerra Mundial II

El dia D- 1944

Alliberament de Leipzig- 1945

Xina

Formació Nacionalista Xina- 1938

Marxa Xinesa- 1938

Entenament de soldats xinesos- 1938

Tot i que no vaig poder anar a l'exposició, cosa que m'hauria encantat, m'ha agradat bastant fer aquest treball. He trobat interessant la història radera del fotògraf, o més bén dit, acrònim. He estat mirant les fotografies de l'alliberament dels presos a Normandia i realment son molt emotives (personalment, he flipat molt amb la que he ficat abans, la de Leipzig). Em sembla increible com amb tant poc material, comparat amb tot el que tenim avuí en dia, pot crear i transmetre emocions tan dures, i tot sense mostrar res excessivament "gore"!!!

M'ha agradat molt, i espero que a vosaltres també, o que com a minim hagueu aprés alguna cosa nova.